ELIG EFFA

19.01.2010 | Elig-Effa: más de un centenar de familias en la calle

Después de las demoliciones en el barrio Mokolo, Briqueterie, Ntaba y Cie en 2009, el alcalde de Yaundé (Camerún) sigue violando el derecho a la vivienda de la población, esta vez en el barrio Elig-Effa

El 2010 inició con dolor y consternación para los habitantes del barrio de Elig-Efa, en Yaundé (Camerún), dónde ISF Cataluña lleva a cabo el Programa de Mejora de la Calidad de Vida en barrios de hábitat informal.

No fue un terremoto, fue la administración local.

El viernes 08 enero sucedió la catástrofe. De los cientos de casas que se construyeron allí hace unos años, no queda nada más que viejos bloques de hormigón derrumbados. Como muchos dicen, Elig-Effa ha vivido un "Martes Negro" en su historia. Por medio de camiones, coches, rickshaws y carretillas de mano, algunas familias transportan lo que aún puede ser salvado de los escombros. Hojas de chapas, vigas, prendas de vestir, utensilios de cocina, colchones ... Cogen lo que pueden mientras todavía hay tiempo. A riesgo de ser sorprendidos por los curiosos que ya han entrado en escena en la búsqueda de riqueza material. 

Violación del derecho a la vivienda 

Después de las demoliciones en el  barrio Mokolo, Briqueterie, Ntaba y Cie en 2009, el alcalde de Yaundé atacó Elig-Effa. Las máquinas devastadoras del CUY (Comunidad Urbana de Yaundé) lo arrasaron todo sobre su paso: casas, tiendas, plantas, árboles, postes y cables eléctricos … No se ha salvado ni un solo lugar. Acompañados como de costumbre por una horda de policías armados, el equipo de demolición llamó sin preocuparse del devenir de estas numerosas familias, que ahora se encuentran desamparadas. En los próximos tres meses se prevé construir viviendas de alto nivel sobre este sitio. 

Mientras el delegado del gobierno cerca del CUY promete perseguir las demoliciones, las poblaciones para defenderse agitan una ordenanza de la cámara administrativa de la Corte suprema que cogieron en noviembre 2008. esta ordenanza pide aplazar las demoliciones. Desgraciadamente, al ritmo donde estos destrozos con prosiguieron en este principio del 2010, tenemos miedo bien para que nada pueda detener al "rompedor Jack Bauer".

Fotos: Elig Effa, Yoaundé (Camerun). Desembre 2009, dies abans de la destrucció del barri.

Text: www.ingenieriasinfronteras.org

Sobrevivint dia a dia...

"Sobrevivir a lo que fuera, especialmente a la guerra, era una buena escuela. Lo obligaba a uno a volver sobre sí mismo y daba una forma de mirar. Un punto de vista."

El pintor de batallas, A. Pérez-Reverte

Fotografies: CISJORDÀNIA, Palestina, 2007

temps...

"Vosotros tenéis los relojes, pero nosotros tenemos el tiempo."

proverbio africano.

IMAGES EN LIVE, Festival du film documentaire

Avui comença IMAGES EN LIVE, el primer festival de cinema documental de Yaoundé. El festival és una iniciativa de S.P.Bell i el seus col·laboradors, qui després de dos anys de feina veu avui el fruit dels seus esforços. Tenint en compte que en general les polítiques culturals a l'Àfrica central són pràcticament inexistents, i que Camerún és un païs sense cap sala de cinema, cal aplaudir l'energia d'aquests joves documentalistes disposats a mostrar la seva feina malgrat les dificultats.
Tinc l'honor de col·laborar amb el festival com a fotògraf, tot el meu suport i respecte pel col·lectiu Images en Live.

Hoy empieza IMAGES EN LIVE, el primer festival de cine documental en Yaoundé. El festival es una iniciativa de S.P.Bell y sus colaboradores, quien después de dos años de trabajo ven hoy el fruto de sus esfuerzos. Teniendo en cuenta que en general las políticas culturales en África central són practicamente inexistentes, y que Camerún es un país sin ninguna sala de cine, es necesario reconecer la energía de estos jovenes documentalistas dispuestos a mostrar su trabajo superando toda dificultad.
Tengo el honor de colaborar con el festival como fotógrafo, todo mi soporte y respeto para el colectivo Images en Live.



Yaoundé, 8 de desembre de 2009 / Yaoundé, 8 de diciembre de 2009

MAMAN EBODÉ

Maman Ebodé, és la darrera habitant de la part més baixa del barri de la Briquetterie, el quartier musulmà de Yaoundé. Després que la Comunitat Urbana de la ciutat enderroqués l'any passat gran part de la zona, dintre d'un projecte de reurbanització general, Ebodé s'hi ha quedat en unes condicions de precarietat absoluta davant la impossibilitat de marxar a un lloc millor.

La reurbanització de la ciutat, realitzada amb l'ajuda de fons europeus, està afectant principalment els barris més populars de Yaoundé. La necessitat de millora d'aquests barris serveix d'excusa per enderrocar-ne gran part, cosa que provoca el desplaçament forçat de persones de les classes amb menys recursos, i un augment de la conflictivitat i la violència en una ciutat ja de per si afectada per aquest problema.
Maman Ebodé és només un rostre de les milers de persones que han de tornar a començar sense recursos i sense lloc on anar.

VASTMOD TATOO

Vastmod Tatoo, art amb agulla a Tsinga, Yaoundé.

CAMEROUN, Football partout

A Cameroun es viu el futbol a tots nivells, des del seu ambaixador Eto'o fils, fins als nens dels barris més populars, passant per les pantalles dels bars i els venedors de samarretes de tots els equips europeus. La gent segueix les lligues anglesa o espanyola amb la mateixa passió que quan juguen els Lions Indomptables, la selecció nacional i autèntica catalitzadora de la fraternitat camerunesa. Hi ha qui diu però, i sense esquivocar-se gaire, que aquí el futbol és el veritable opi del poble, juntament amb les cerveses que acompanyen un bon partit, la població oblida durant dues parts de 45 minuts els seus problemes quotidians...

Fotografies: Final de la lliga de barris de Yaoundé II al barri de la Briquetterie, setembre 2009. Yaoundé, Cameroun.

Els nens d'Àfrica...

"És des d'aquí, des de les paraules, els somnis i l'esperança que els nens d'Àfrica empenyen el nostre món cap endavant, fins a l'eternitat."

Ubuntu, Nicolás Valle

JERUSALEM Cara i Creu

Barri àrab i barri jueu a la Ciutat Vella de Jerusalem. 

Phare de Sète

C'est une plage où même à ses moments furieux,

Neptune ne se prend jamais trop au sérieux,

Où quand un bateau fait naufrage,

Le capitaine crie : "Je suis le maître à bord !

Sauve qui peut, le vin et le pastis d'abord,

Chacun sa bonbonne et courage".

Supplique pour étre enterré à la plage de Sète, Georges Brassens